Immigració, cosa de tots?

No es fàcil parlar dels temes d’immigració. Des de les administracions i la política es parla d’aquest tema d’una manera cautelosa, s’esmenta el problema de la immigració i s’indica que s’estan portant a terme tant accions de control de la immigració il.legal com d’ajuda i integració als colectius que ja hi ha al país, però quan sents parlar a la gent del carrer dels immigrants el tò acostuma a ser bastant diferent.

En cercles petits, on hi ha confiança, no és estrany escoltar que no s’integren, que van en grups, que no són nets, que són ganduls i vagarejen, que volen mantenir els costums del seu país i no s’adapten allà on han arribat, que demanen i no ofereixen res a canvi… normalment el col.lectiu que rep tots aquest adjectius és el dels magribins. Altres col.lectius, com hispanoamericans, europeus orientals, subsaharians o orientals no els reben.

Suposo que, entre altres raons, això és degut tant a la visió històrica que s’ha tingut dels "moros", com al fet que és el col.lectiu més nombrós i alhora més diferent de nosaltres. També pot ser que hi hagi molts sudamericans, però tenen una cultura molt més propera a nosaltres i parlen en castellà.

Fa uns dies parlava amb una persona que es dedica a temes d’immigració aqui a Terrassa. El col.lectiu més nombrós d’immigrants aquí és el dels magribins, i molts d’ells viuen a Ca N’anglada. Aquesta persona em comentava que és un col.lectiu que costa de tractar, però per molts més motius dels que la gent coneix o vol veure en general. Hi ha motius culturals i religiosos, però també socials i, fins i tot, històrics.

No és només el fet de canviar d’una cultura a una altra, o d’un país a
un altre, moltes vegades sense saber parlar l’idioma d’aquell lloc…
Hi ha també el llastre cultural i social que cada un arrossega. Moltes
vegades, els immigrants que arriben a les nostres ciutats vénen sense
conèixer l’idioma ni la societat que es trobaran, i per tant es troben
un entorn totalment desconegut, però si a això hi afegim que moltes
vegades venen d’un entorn rural a un entorn urbà, i que han tingut una
educació insuficient, tenim tots els ingredients per crear autèntics
ghettos. I encara més si arriben d’un lloc on no hi ha llibertat
suficient ni democràcia (de facto,no nominal), i per tant passen també
de trobar-se una administració que no fa cas, ancorada en el passat i
la majoria de les vegades corrupta, a un lloc on tenen drets i son
escoltats.

A què porta tot això? Quins factors poden haber-hi?
[@more@]

  • La
    religiositat: Arrivar a un lloc on no coneixes res ni ningú fa que et
    tanquis més en les teves coses, en allò que et dóna seguretat. I en les
    seves comunitats això pot ser la religió. En les nostres, molt més
    secularitzades, podrien trobar-se altres vies, però no en les seves i
    encara menys en zones rurals o zones urbanes degradades, on no hi ha
    feina.
  • Reagrupació, creació de ghettos: Moltes vegades també
    les noticies corren de boca en boca, i, per tant, tothom té tendència
    anar a un lloc on ja hi coneix algú (això és així ara i era així als
    anys seixanta, quan la gent pujava d’Andalusia a Catalunya o emigrava a
    Alemanya a treballar), per tant, és lògic que hi hagi tendència a la
    reagrupació, a l’estar aprop un dels altres. El problema afegit aquí
    són els preus dels pisos. Sous baixos, sense contracte, i preus de
    lloguer (o de propietat) molt alts. On anar? Als llocs més barats de
    les ciutats. Com disminuir costos? Compartint pisos.
  • Canvi
    d’entorn social: Passar d’un entorn rural a un entorn urbà no és tampoc
    fàcil. En un entorn rural es pot viure d’una manera més comunal, o es
    pot fer més vida al carrer, les cases rurals al Marroc són cases
    compartides per diverses generacions de la familia, i on les families
    són amples. Què passa quan una familia gran, acostumada a viure al camp
    es trasllada a la ciutat, amb vivendes molt més petites, parets de
    pisos primes i amb poc espai al carrer? Crits, soroll, gent a l’escala,
    pisos sobreocupats…
  • Canvi d’administració: Passar d’un lloc
    on, per segons quins convenis i lleis no escrites, és millor fer les
    coses de determinada manera, o no fer o dir segons quines coses, on la
    burocràcia i l’administració es mou moltes vegades a cop de suborn o
    amb petites ajudes… a un lloc on (amb les seves pegues) t’escolten,
    tens drets i pots demanar coses, hi ha ajudes, i no t’engarjolen per
    protestar… si no t’ensenyen que, a part de drets hi ha també
    obligacions, i on hi ha espavilats que busquen la lletra petita de les
    lleis per trobar el benefici propi, això pot provocar que es demani i
    es plori, i s’arribi a pensar que l’estat té l’obligació de cuidar de
    tothom (en el sentit paternalista del terme).

Hi ha més
factors, i qui en sàpiga, segur que pot explicar-nos uns quants més. Jo
aquí només he volgut fer un intent d’apropar-me, d’intentar conèixer el
perquè són algunes coses com són.

Resoldre aquests temes,
treballar en la integració, no deixar que apareixen ghetos, fer que
tota la nostra societat s’enriqueixi a partir d’aportacions no és una
tasca gens fàcil. I no és tampoc una tasca sense importància, un
problema que es pugui deixar de banda, esperant que el temps el
resolgui. Ens hi va el ser una societat cohesionada, però oberta, amb
diferents punts de vista, o el ser una societat fraccionada, amb grups
que tenen diferents punts de vista sobre com ha de ser el total del
conjunt.

I aquesta feina no l’hem de feta només els que ja estem
aqui. L’hem de fer tots, els que estem aqui i els que arriben. O ens
coneixem tots, o viurem l’un al costat donant-los l’esquena i
desconfiant uns d’altres. Jo prefereixo la primera opció.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Immigració, cosa de tots?

  1. isnel diu:

    Sembla mentida que la memòria col·lectiva sigui tan fràgil. Hi ha ben poca gent que visqui al lloc on ha nascut. I els que hi viuen, si es remunten a unes poques generacions, s’adonaran que tampoc són d’allà. Sembla mentida que siguem com som.

  2. Sr. Floppy diu:

    Com bé diu isnel, sembla que no tenim memòria per recordar d’on venim. En tot cas del post destaco i qüestiono la part que esmenta que en el nostre país disposem de grans llibertats i de la famosa “democràcia”, amb institucions diguem gens o molt poc corruptes, obertes a la seva societat i que a més dónen drets aquells que no són ciutadans…
    Sobre el primer tema diria que actualment no hi ha cap estat democràtic, hi ha molts que ho diuen ser, però d’aqui a ser-ho hi ha tros. En tot cas sempre hi ha una minoria que remena les cireres i que estableix les regles del joc per continuar remenant-les… històricament mai cap societat ha aplicat la democracia. Per que fa a la corrupció del nostre sistema no cal rascar tant per trobar-la, per molt que s’amagi darrera paraules com democràcia la merda sempre acaba sortint. I si els immigrants tenen drets… millor no ser immigrant…

  3. Dragoncete diu:

    M’ha semblat un bon análisi de la situació. Llástima que a vegades la gent es tanqui tant en els seus prejudicis que no es puguin fer a la idea de la seva situació.
    Només veiem la palla en l’ull aliè.

  4. En relació amb el post d’immigració de fa uns dies, un amic m’ha enviat per correu un comentari que no ha pogut penjar (era massa gran).Us el copio a continuació, perquè trobo que és prou

  5. Manel diu:

    Et desitjo sort en el teu treball, Laia, no se si jo podré ser-te de gaire ajuda, però espero que et vagi bé…

Els comentaris estan tancats.