Tal i com en Pere(1 i 2) i en Joan explicaven aquests dies, jo també uso tant webmail com un client de correu, i, com ells, faig servir el webmail per consultar o enviar el correu des d’ordinadors diferent al meu, i quan treballo amb ell ho faig amb un client de correu (en el meu cas, thunderbird). Tampoc no sóc gaire partidari de fer servir programes com Outlook (hem de ser realistes, també s’usa) o Evolution només com clients de correu, és un desperdici massa gran de temps i cicles de CPU per fer una única tasca.
Com diuen ells, el webmail dóna més flexibilitat per poder consultar el correu a qualsevol lloc, tenir sempre els contactes a mà, contestar missatges si cal, etc., però has de tenir una connexió a Internet, mentre que amb un client tradicional pots fer totes les feines (excepte enviar i rebre, és clar), sense estar connectat. També acostuma a ser més còmode fer anar un client de correu tradicional que no pas un webmail per la rapidesa amb què respon, ja que moltes vegades les velocitats de xarxa son desesperantment lentes, i això si tenim sort i no es tanca la connexió per algun motiu. En Pere, a més, remarca l’ús de gmail concretament sobre altres webmails, precisament per la senzillesa i per la flexibilitat que dóna amb el correu.
Entenc que, com a mínim, gran part d’aquesta flexibilitat es pot aconseguir amb característiques ja existents a clients com thunderbird, com cerques dintre dels missatges (ja sigui cos, assumpte, o d’altres camps), carpetes de cerques, ordenació i filtratge per converses, agrupació per dates, etc…
Deixant apart el fet de no poder usar un client de correu si no estem a la màquina on resideix, a mi m’és més còmode que no pas un webmail, sigui quin sigui aquest. Millores en aspectes com cerques, o agrupacions de missatges per conceptes més flexibles (per criteris temporals (dies, setmanes, mesos), per usuaris, per temes de missatges) poden ser també útils a l’hora de fer una ordenació més personal de la informació i no farien sino augmentar-ne la comoditat d’ús.
I com podriem fer per unir la portabilitat del webmail amb la comoditat i "desconnectabilitat" d’un client de correu?[@more@]Me n’aprofitaré i citaré un escrit seu:
"A la llarga, quan tinguem connexions casolanes decents i amb IP única, podrem emprar els nostres ordinadors de sobretaula com a servidors, GNU/Linux és ideal per aquesta situació. És lliure i es comporta perfectament com a servidor o com a escriptori."
Suposem doncs que tenim aquest servidor a casa amb el nostre propi servidor de correu. Ja només ens cal connectar-nos via webmail al nostre servidor de correu de casa, i allà mateix tindrem tots els correus que haguem generat amb el webmail per quan tornem i els consultem des del client, i també podrem veure amb webmail tot allò que anem rebent a casa mentre som fora.
No tothom té (tenim) els coneixements per instal.lar-nos un servidor de correu a casa, ni tenim connexions excessivament decents ni ip úniques, ni servidors permanentment funcionant… però fa uns anys també semblava molt excèntric tenir telèfon mòbil.
