Llibres, vendes i criteris

Sant Jordi, per les xifres de vendes i per la "força visual" que té, és l’exponent més visible del progressiu abandonament a criteris mercantilistes del món editorial.

No vull dir amb això, però, que les editorials es condueixin només per criteris de mercat. Em refereixo al creixent número de llibres "mediàtics", oportunistes, comercials o digueu-li com vulgueu que s’editen en determinades dates, o com fortes campanyes de publicitat poden fer pujar de vendes determinats llibres que, per si sols, potser no tindrien tant èxit.

El fet és que, acostumats com ens tenen als índexs i les classificacions, sembla que els criteris per escollir o decidir quin llibre és bò siguin les xifres de vendes, i no pas la qualitat del text o del missatge en si.

I potser, només potser, també rau aqui part del problema que es comenta també cada Sant Jordi: El fet que autors que no són escriptors habituals treguin llibres aprofitant el moment, que no es fomenti la cultura, que no es doni prou suport als escriptors, etc.

En Mor comentava ahir:

[@more@]
Sembla que els editors també siguin víctimes innocents de tot plegat. I
crec que fa temps que, per a les editorials, el que importa tampoc no
és la cultura ni la qualitat sinó les vendes. I no és un fet exclusiu
del català. Els grups editorials cada cop són més grans i cada vegada
queden menys editorials petites i independents.

Fa temps que les editorials van deixar d’aportar valor a la creació
literària. Igual que la indústria musical va deixar d’aportar res a la
música. La televisió i altres mitjants han seguit el joc i el que els
interessarà demà serà la llista dels més venuts. O les imatges de les
cues més llargues per signar llibres.

Però, quan no han importat les vendes per qualsevol editorial? És només
aquest el problema? Jo penso que també hi té alguna cosa a veure que
els canals d’informació d’avui en dia no són els d’antuvi. Si abans qui
podia "crear" criteri eren els mestres, els bibliotecaris o els
llibreters, per citar-ne alguns, perquè eren qui tenien l’accés
"directe" als llibres, avui en dia aquests canals han quedat apartats a
un segon terme, per motius diversos. Nous "meta-canals", com la
publicitat, a través d’altres canals com internet, la ràdio, televisió
o premsa, influeixen en el criteri dels lectors (o hauríem de dir-ne
consumidors de llibres, per ajustar-nos a allò de que parlem?). I,
aparellats a l’aparició (o creixement) d’aquests canals, la societat
també s’ha transformat, i els antics generadors de criteri han vist
reduit el seu pes específic. Comencen a aparèixer noves estructures
socials, nous pensaments en xarxa que poden substituir i ampliar els
antics mecanismes, però estan encara en fase embrionària i no són
accessibles al comú de la població.

En altres paraules, en un món interconnectat, on la informació arriba
de diferents canals, i per tant, es pot formar criteri a partir de
diferents fonts, cal culpar només un dels elements? No té la societat
alguna cosa a dir-hi? No haurien de ser els consumidors també capaços
de tenir un criteri propi, de generar-se’l, i no deixar-se (només)
influir per la publicitat?

Mentrestant, com diu en Mor, avui tornarem a veure les llistes dels més
publicats i les imatges de les cues (qué també i són, i benvingudes!),
però aparcarem el debat per un altre dia.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Llibres, vendes i criteris

  1. Cyric diu:

    una molt bona anàlisi! en profunditat i ben expressada, si senyor

Els comentaris estan tancats.