Emprenedors i idees

Arribo una mica tard al debat que aquests dies han mantingut en Pere, en Mor, en jmones i en Joan (per ordre cronològic) sobre la iniciativa pública o privada de grans projectes, i de la diferència de caràcter a ambdós costats de l’Atlàntic.

Com ja apunta en Joan, el caràcter europeu és diferent de l’americà, més donat al risc que no pas nosaltres. Això, però, no crec que ens condicioni a tenir menys projectes innovadors o, millor dit, menys bones idees. A Europa no n’han faltat, d’idees: El finès Torvalds va ser l’impulsor inicial del Linux i la web, tal i com la coneixem, va néixer al CERN, a Suissa, o, darrerament, iniciatives com Linex. Però perquè moltes d’aquestes idees han acabat desembarcant a Estats Units, perquè les empreses i el govern americà han donat suport abans que els nostres governants i empresaris?

El que condiciona que aquestes idees es converteixin en projectes o en empreses és la falta d’un esperit emprenedor no només per part de l’empresariat, sino també de l’Administració. Tothom, com diu en jmones, vol encertar el tret, i per tant, no invertiran en empreses que no siguin ja un èxit o funcionin, o no donaran subvencions o ajudes a plans d’empresa que puguin semblar arriscats. Però qui sap quan funcionarà una idea? És el peix que es mossega la cua.

Mentrestant, les empreses o els empresaris seguirant apostant per projectes amb poc risc però amb benefici segur (per no espantar els accionistes), i els governs emprendran grans projectes quan els convingui, per tal de no perdre vots, apel.lant a la consciència nacional, a la identitat (ja sigui estatal o continental, segons convingui). Això si, per embarcar-nos en grans projectes no ho farem basant-nos en la indústria local, potenciant-la, ho farem signant convenis amb gegants foranis, amb constructors de catedrals.

Diu en Pere que Europa serà un basar sorollós, o no serà. De moment, Europa, més que un basar sorollós, sembla un conjunt de mercats de llogarret a l’Edat Mitjana, ben guardats pels seus senyors feudals. Esperem que no trigui gaire en arribar el Renaixement.[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.