Sembla que si uses un sistema operatiu com Windows, el fet de usar software crackejat sigui una mena d’imperatiu oficiós, que qui no l’usa d’aquesta manera i paga totes les llicències, és una mica babau, ja sigui tant a nivell personal (domèstic) com a vegades professional.
Suposant que tot el preu del software fos just (cosa que a vegades és molt suposar), i suposant que el cost està avaluant, entre d’altres coses, el treball d’uns professionals, hauriem d’entendre també que el que estem fent, doncs, és estafar a aquestes persones (torno a repetir que no valoro els beneficis industrials, inflacions vàries, bombolles i altres etcèteres).
A mi això no em sembla bé.
La cosa, però, és que la gran majoria de gent que fa això en informàtica no té al cap la idea que pugui estar estafant, o bé argumenten que els preus són massa cars i que estan inflats, o bé que ja es tenen en compte aquests fets i per això s’inflen tant els preus, o bé que ho protegeixin millor i això no es podrà piratejar o d’altres, però tots s’entesten a seguir usant aquests programes i es queixarien amargament si els enxampessin i els caiés una multa.
Ara bé, si resulta que tenim programes tant o més bons que aquests pels quals s’ha de pagar i que a sobre són gratuits, de qualitat, tenen el suport d’una comunitat on ets ben rebut i a sobre pots fer aportacions, perquè no usar-los? Perquè continuar usant programes crackejats?
Partint de la base que a més d’un li pot semblar un argument una mica ximple, penso que és un altre element a valorar pel fet de passar-se a software lliure: la tranquilitat de conciència, saber que utilitzes programes que estan posats a disposició de tothom, i, a més, sense perdre res.
És portar-ho a un àmbit molt personal? Potser sí. Jo no pretenc fer, però, cap sermó a ningú, només exposo un altre dels factors que jo també valoro, i cal tenir en compte que tot allò que rodeja al software lliure no és només programari (o no hauria de ser-ho), és també un model social, laboral i econòmi, fins i tot un canvi de valors. Qui sap, potser podriem mirar tota la revolució del software lliure només com l’aspecte tecnològic d’un canvi més ampli i més profund.
[@more@]
Molt bé, el teu article és una autèntica marevella per a reflexionar i debatre. El model del software lliure així a primeres em recorda el model de revolució social llibertària: solidaritat, ajúdua mútua, etc. però el més important és que res es ven ni res es compra: cadascú aporta a la comunitat el que sap fer sense esperar cap retribució econòmica a canvi perquè no se’n necessita. Fa dos o tres dies precisament parlava això amb la meva companya. Crec que tu vens ara a exposar aquesta idea. Molt bona pensada, espero que serveixi per a la reflexió, el debat i una discusió més profunda del tema.
Salut.
Estic d’acord amb tu, crec que és el pas que hauríem de fer tots els que ens hem anat interessant pel software lliure i hem perdut la por a utilitzar-lo. De tota manera he de reconèixer que costa deixar de banda el que coneixes i estàs acostumat a utilitzar.