I més quan veus que han fet obres a casa i l’han deixada millor.

Però la decisió ja està presa.

A partir d’ara podreu trobar aquest bloc a la següent adreça:

http://bloc.manelguerra.com

Moltes gràcies a tots els que heu anat passant per aqui, espero seguir trobant-vos al nou emplaçament…

Ens seguim llegint!

[@more@]

Tweet

Com ja apunta en Joan, el caràcter europeu és diferent de l’americà, més donat al risc que no pas nosaltres. Això, però, no crec que ens condicioni a tenir menys projectes innovadors o, millor dit, menys bones idees. A Europa no n’han faltat, d’idees: El finès Torvalds va ser l’impulsor inicial del Linux i la web, tal i com la coneixem, va néixer al CERN, a Suissa, o, darrerament, iniciatives com Linex. Però perquè moltes d’aquestes idees han acabat desembarcant a Estats Units, perquè les empreses i el govern americà han donat suport abans que els nostres governants i empresaris?

El que condiciona que aquestes idees es converteixin en projectes o en empreses és la falta d’un esperit emprenedor no només per part de l’empresariat, sino també de l’Administració. Tothom, com diu en jmones, vol encertar el tret, i per tant, no invertiran en empreses que no siguin ja un èxit o funcionin, o no donaran subvencions o ajudes a plans d’empresa que puguin semblar arriscats. Però qui sap quan funcionarà una idea? És el peix que es mossega la cua.

Mentrestant, les empreses o els empresaris seguirant apostant per projectes amb poc risc però amb benefici segur (per no espantar els accionistes), i els governs emprendran grans projectes quan els convingui, per tal de no perdre vots, apel.lant a la consciència nacional, a la identitat (ja sigui estatal o continental, segons convingui). Això si, per embarcar-nos en grans projectes no ho farem basant-nos en la indústria local, potenciant-la, ho farem signant convenis amb gegants foranis, amb constructors de catedrals.

Diu en Pere que Europa serà un basar sorollós, o no serà. De moment, Europa, més que un basar sorollós, sembla un conjunt de mercats de llogarret a l’Edat Mitjana, ben guardats pels seus senyors feudals. Esperem que no trigui gaire en arribar el Renaixement.[@more@]

Tweet

Et permet veure sobre quin element de la pàgina està situat el cursor, i de quina classe és. És molt ràpid d’utilitzar i permet veure de manera molt clara quina classe s’aplica a cada element de la pàgina. En aquest sentit, dóna una mica més d’informació que la Web Developer Toolbar, que només et marca les classes que hi ha als diferents elements de la pàgina, però no t’indica quins són aquests elements.

Incorpora unes comandes de text per jugar amb els elements de la pàgina (aillar-los, remoure-ls, remarcar-los, ampliar la selecció (cap als pares) o disminuir-la (cap als fills), que potser fan que costi una mica més d’aprendre a usar-la, però que li dónen encara més utilitat.

Encara l’haig de provar una mica més, però fa molt bona pinta.

Nota: Gràcies per l’avís, Dani.
[@more@]

Tweet

[@more@]

Tweet

No vull dir amb això, però, que les editorials es condueixin només per criteris de mercat. Em refereixo al creixent número de llibres "mediàtics", oportunistes, comercials o digueu-li com vulgueu que s’editen en determinades dates, o com fortes campanyes de publicitat poden fer pujar de vendes determinats llibres que, per si sols, potser no tindrien tant èxit.

El fet és que, acostumats com ens tenen als índexs i les classificacions, sembla que els criteris per escollir o decidir quin llibre és bò siguin les xifres de vendes, i no pas la qualitat del text o del missatge en si.

I potser, només potser, també rau aqui part del problema que es comenta també cada Sant Jordi: El fet que autors que no són escriptors habituals treguin llibres aprofitant el moment, que no es fomenti la cultura, que no es doni prou suport als escriptors, etc.

En Mor comentava ahir:

[@more@]
Sembla que els editors també siguin víctimes innocents de tot plegat. I
crec que fa temps que, per a les editorials, el que importa tampoc no
és la cultura ni la qualitat sinó les vendes. I no és un fet exclusiu
del català. Els grups editorials cada cop són més grans i cada vegada
queden menys editorials petites i independents.

Fa temps que les editorials van deixar d’aportar valor a la creació
literària. Igual que la indústria musical va deixar d’aportar res a la
música. La televisió i altres mitjants han seguit el joc i el que els
interessarà demà serà la llista dels més venuts. O les imatges de les
cues més llargues per signar llibres.

Però, quan no han importat les vendes per qualsevol editorial? És només
aquest el problema? Jo penso que també hi té alguna cosa a veure que
els canals d’informació d’avui en dia no són els d’antuvi. Si abans qui
podia "crear" criteri eren els mestres, els bibliotecaris o els
llibreters, per citar-ne alguns, perquè eren qui tenien l’accés
"directe" als llibres, avui en dia aquests canals han quedat apartats a
un segon terme, per motius diversos. Nous "meta-canals", com la
publicitat, a través d’altres canals com internet, la ràdio, televisió
o premsa, influeixen en el criteri dels lectors (o hauríem de dir-ne
consumidors de llibres, per ajustar-nos a allò de que parlem?). I,
aparellats a l’aparició (o creixement) d’aquests canals, la societat
també s’ha transformat, i els antics generadors de criteri han vist
reduit el seu pes específic. Comencen a aparèixer noves estructures
socials, nous pensaments en xarxa que poden substituir i ampliar els
antics mecanismes, però estan encara en fase embrionària i no són
accessibles al comú de la població.

En altres paraules, en un món interconnectat, on la informació arriba
de diferents canals, i per tant, es pot formar criteri a partir de
diferents fonts, cal culpar només un dels elements? No té la societat
alguna cosa a dir-hi? No haurien de ser els consumidors també capaços
de tenir un criteri propi, de generar-se’l, i no deixar-se (només)
influir per la publicitat?

Mentrestant, com diu en Mor, avui tornarem a veure les llistes dels més
publicats i les imatges de les cues (qué també i són, i benvingudes!),
però aparcarem el debat per un altre dia.

Tweet

Si socialment el govern del PSOE fa una política avançada, intentant que tots els col.lectius socials tinguin els mateixos drets, i , per exemple, aproven el matrimoni gai (ja s’encarregaran els bisbes de posar el crit al cel, i més ara que sembla tindran el (continuat) suport de Roma), territorialment, o, diguem-li a nivell de reconeixements nacionals, no vol o no s’atreveix a fer una política igual de valenta: si en començar la legislatura semblava que es podria parlar català al congrés, ahir PP i PSOE es tancaven en banda per no fer-ho possible (després que parlin els del PP d’aliances contra natura a Euskadi). Aznar, tot satisfet, deu estar fregant-se les mans.
[@more@]

Tweet

Allà m’he trobat una altra noia que també m’ha atès molt correctament, però la cosa no ha anat ben bé com jo pensava:

En fi, el que es diu educació, molt correctes totes dues, res a dir. Ara, en quant a un servei d’atenció tècnica… home, sembla més aviat que tinguin un guió preestablert, unes quantes preguntes (sempre sobre Windows) i que si els treus d’allà…

En fi, seguiré intentant-ho. De moment, penjo aquest post a través de Windows, després de quedar-me dos o tres vegades amb la navegació interrompuda aquesta nit (de sobte, el Firefox no troba el que li demano, el ping a un domini no funciona… el meu plindous? ja pot ser, ja…)[@more@]

Tweet

Suposo que hauria de felicitar els catòlics [practicants] per tenir un nou Sant Pare, però no hi trobo, des del meu punt de vista, cap motiu per la felicitació o per l’enhorabona, em fa l’efecte que l’Església seguirà igual o es tancarà més en banda respecte la societat. Curiosa la tendència a compartir punts de vista en allò que toca a temes socials amb les moltes esglésies evangèliques, amb musulmans, deu ser veritat allò de que els extrems es toquen.

Mentrestant, deixem que la gent vagi celebrant que ja hi ha nou Papa com qui celebra que s’ha guanyat una lliga.
[@more@]

Tweet

A mi, però, en comptes del disc dur se m’ha trencat la internet! El dissabte volia mirar un parell de coses i tururut! no vaig poder connectar-me, ni fer pings ni res de res! I el més fotut és que en Windows si que em funciona… O sia que la cosa deu estar amb vés a saber què del modem usb… He reinstal.lat de nou el Linux (he aprofitat), i tots els controladors i res, reconeix el módem, diu que està operatiu, però no fa ni un miserable ping (excepte el localhost, però aquest no val!)…

Com que no podia navegar amb Linux, vaig fer-ho amb Windows i, tot i fer-ho amb Firefox i tenir un firewall instaladet… quina grima!

Avui un amic m’ha deixat un router, a veure si m’hi puc barallar (i guanyo) i puc tornar a connectar-me amb Linux!
[@more@]

Tweet

De la injerencia externa les protegerá la emisión de señales electromagnéticas que oscurecerán los teléfonos móviles o emisores de radio que hubieran podido colarse en la capilla Sixtina, sede de este primer cónclave del siglo XXI. Técnicos de la gendarmería vaticana han peinado a la caza de móviles y conexiones tanto la capilla Sixtina como la Casa de Santa Marta, residencia intramuros de 106 suites,22 habitaciones individuales y un apartamento donde vivirán los electores durante todo el proceso.

No deixa de ser curiós el contrast entre la velocitat d’adaptació a les tecnologies d’avui en dia (en una cerimònia que segurament haurà variat molt poc en un quants segles), i la lentitud en voler reconèixer d’altres realitats (i quan dic reconèixer em refereixo a la disposició a parlar-ne, no pas a acollir-les sense més, sense cap tipus de discusió).

Actualització 19/4/2005: a Wired també parlen de les mesures de seguretat del Vaticà per al cònclave: Foiling spies at the Vatican.

[@more@]

Tweet